Enrique Brinkmann

 

Enrique Brinkmann neix a Màlaga en 1938. En 1955 comença estudis de perit industrial que abandona ràpidament per dedicar-se a la pintura de forma autodidacta. Realitza la seva primera exposició a Màlaga en 1957. Forma part del grup Picasso i col·labora amb el M.A.M. (Moviment Artístic del Mediterrani).

Entre 1961 i 1966 viu a Alemanya on treballa en una fàbrica i en la seva pintura. Expulsat d'Alemanya per treballar il·legalment, recorre Europa. Torna de nou a Alemanya, residint a Colònia i Berlín. Aprèn gravat i col·labora amb el Grup Fluxus il·lustrant un llibre de partitures del músic Cornelius Cardew.

Posteriorment viu un any a Roma. Fixa la seva residència a Màlaga (1967 - 1991), desenvolupant fonamentalment la seva obra en pintura, gravat i dibuix. Es trasllada a Madrid en 1992, alternant el seu treball entre Màlaga i la capital. Dóna cursets de gravat en  Fuendetodos i a la Casa de la Moneda de Madrid. Ha exposat individualment a Espanya, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, França, Estats Units i al Regne Unit. En 1994 obté el Premi Nacional de Gravat de la Calcografia Nacional (Madrid).

        
Caracteritzat per un excel·lent virtuosisme tècnic, aquí els aiguaforts de Brinkmann recuperen el protagonisme absolut de l'espai, un espai aeri i de grans zones buides, desproveït de referències objectives, que sol poblar-se en els seus marges o en les seves àrees centrals de núvols de punts diminuts i de delicadíssims signes lineals d'aspecte filamentós, suspesos però aglomerats en l'aire, com una espècie de cal·ligrafia misteriosa i intemporal.